xeringa

Potser volíeu: xeringà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʃəˈɾiŋ.ɡə/, occidental /t͡ʃeˈɾiŋ.ɡa/
• Rimes: -iŋɡa
• Etimologia: De l’antic xiringa, de siringa, del llatí syringa, del grec antic σῦριγξ ‎(sŷrinx, «canya»), segle XV. Doblet de siringa.

Nom

xeringa f. ‎(plural xeringues)

1. Instrument amb una agulla hipodèrmica, un tub i un èmbol per a injectar o extraure líquids de l’organisme.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: syringe ^(en)
• Castellà: jeringa ^(es)
• Danès: sprøjte ^(da) c.
• Francès: seringue ^(fr)
• Gallec: xiringa ^(gl) f.
• Grec antic: κλυστήρ ^(grc) m. ‎(klystḗr)
• Italià: siringa ^(it) f.
• Llatí: syringa ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: INJECCIÓ ^(csc)
• Romanès: seringă ^(ro) f.

Verb

xeringa

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de xeringar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb xeringar

Miscel·lània

• Síl·labes: xe·rin·ga (3)
• Heterograma de 7 lletres (aeginrx)
• Anagrames: agrixen, enagrix, xingaré

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC