xarnego
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /ʃərˈnɛ.ɣu/ balear /ʃəɾˈnɛ.ɣo/, /ʃərˈnɛ.ɣu/ Occidental: /t͡ʃaɾˈne.ɣo/
- Rimes: -ɛɡo
- Etimologia: [1] Del català medieval *charnego o *jarnego, del castellà lucharniego (‘gos de caça nocturna’) per interpretació del plural com *los charniegos, dissimilació de nocharniego (‘actiu de nit’), de l’antic *nochorno i el sufix -iego, del llatí nocturnus (‘nocturn’), segle XV.
- Etimologia: [2] De l’occità gascó charnègo (‘mestís, foraster inadaptat’), del català medieval *charnego (‘gos mestís’), del castellà lucharniego, segle XVI durant l’emigració occitana a Catalunya.
Nom
[modifica]xarnego m. (plural xarnegos)
Nom
[modifica]xarnego m. (plural xarnegos, femení xarnega)
- (històric) Fill de persona catalana i d’una francesa.
- (obsolet, sovint despectiu) Fill de persona catalana i d’una no catalana.
- (despectiu) Espanyol castellanoparlant resident a Catalunya, especialment no adaptat lingüísticament al català.
Relacionats
[modifica]Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: xar·ne·go (3)
- Heterograma de 7 lletres (aegnorx)
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC
