xarnego

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ʃərˈnɛ.ɣu/, balear /ʃəɾˈnɛ.ɣo/, /ʃərˈnɛ.ɣu/

Occidental: /t͡ʃaɾˈne.ɣo/

• Etimologia: [1] Del català medieval *charnego o *jarnego, del castellà lucharniego ‎(«gos de caça nocturna») per interpretació del plural com *los charniegos, dissimilació de nocharniego ‎(«actiu de nit»), de l’antic *nochorno i el sufix -iego, del llatí nocturnus ‎(«nocturn»), segle XV.
• Etimologia: [2] De l’occità gascó charnègo ‎(«mestís, foraster inadaptat»), del català medieval *charnego ‎(«gos mestís»), del castellà lucharniego, segle XVI durant l’emigració occitana a Catalunya.

Nom

xarnego m. ‎(plural xarnegos)

1. (antic) Gos coniller.

Nom

xarnego m. ‎(plural xarnegos, femení xarnega)

1. (històric) Fill de persona catalana i d’una francesa.
2. (obsolet, sovint despectiu) Fill de persona catalana i d’una no catalana.
3. (despectiu) Espanyol castellanoparlant resident a Catalunya, especialment no adaptat lingüísticament al català.

Relacionats

• foraster (balear)
• xurro (valencià)

Traduccions

Traduccions: xarnego

• Castellà: charnego ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: xar·ne·go (3)
• Heterograma: 7 lletres no repetides

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC