xarnego
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /ʃərˈnɛ.ɣu/ balear /ʃəɾˈnɛ.ɣo/, /ʃərˈnɛ.ɣu/ Occidental: /t͡ʃaɾˈne.ɣo/
- Rimes: -ɛɡo
- Etimologia: [1] Del català medieval *charnego o *jarnego, del castellà lucharniego («gos de caça nocturna») per interpretació del plural com *los charniegos, dissimilació de nocharniego («actiu de nit»), de l’antic *nochorno i el sufix -iego, del llatí nocturnus («nocturn»), segle XV.
- Etimologia: [2] De l’occità gascó charnègo («mestís, foraster inadaptat»), del català medieval *charnego («gos mestís»), del castellà lucharniego, segle XVI durant l’emigració occitana a Catalunya.
Nom[modifica]
xarnego m. (plural xarnegos)
Nom[modifica]
xarnego m. (plural xarnegos, femení xarnega)
- (històric) Fill de persona catalana i d’una francesa.
- (obsolet, sovint despectiu) Fill de persona catalana i d’una no catalana.
- (despectiu) Espanyol castellanoparlant resident a Catalunya, especialment no adaptat lingüísticament al català.
Relacionats[modifica]
Traduccions[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: xar·ne·go (3)
- Heterograma de 7 lletres (aegnorx)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC
