xarnego
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia:
- Oriental: central /ʃərˈnɛ.ɣu/, balear /ʃəɾˈnɛ.ɣo/, /ʃərˈnɛ.ɣu/
- Occidental: /t͡ʃaɾˈne.ɣo/
- Etimologia: [1] Del català medieval *charnego o *jarnego, del castellà lucharniego («gos de caça nocturna») per interpretació del plural com *los charniegos, dissimilació de nocharniego («actiu de nit»), de l’antic *nochorno i el sufix -iego, del llatí nocturnus («nocturn»), segle XV.
- Etimologia: [2] De l’occità gascó charnègo («mestís, foraster inadaptat»), del català medieval *charnego («gos mestís»), del castellà lucharniego, segle XVI durant l’emigració occitana a Catalunya.
Nom[modifica]
xar·ne·go m. (plural xarnegos)
Nom[modifica]
xar·ne·go m. (plural xarnegos, femení xarnega)
- (històric) Fill de persona catalana i d’una francesa.
- (obsolet, sovint despectiu) Fill de persona catalana i d’una no catalana.
- (despectiu) Espanyol castellanoparlant resident a Catalunya, especialment no adaptat lingüísticament al català.
Viquipèdia