Vés al contingut

xarnego

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ʃərˈnɛ.ɣu/
balear /ʃəɾˈnɛ.ɣo/, /ʃərˈnɛ.ɣu/
Occidental:  /t͡ʃaɾˈne.ɣo/
  • Rimes: -ɛɡo
  • Etimologia: [1] Del català medieval *charnego o *jarnego, del castellà lucharniego ‎(«gos de caça nocturna») per interpretació del plural com *los charniegos, dissimilació de nocharniego ‎(«actiu de nit»), de l’antic *nochorno i el sufix -iego, del llatí nocturnus ‎(«nocturn»), segle XV.
  • Etimologia: [2] De l’occità gascó charnègo ‎(«mestís, foraster inadaptat»), del català medieval *charnego ‎(«gos mestís»), del castellà lucharniego, segle XVI durant l’emigració occitana a Catalunya.

xarnego m. ‎(plural xarnegos)

  1. (antic) Gos coniller.

xarnego m. ‎(plural xarnegos, femení xarnega)

  1. (històric) Fill de persona catalana i d’una francesa.
  2. (obsolet, sovint despectiu) Fill de persona catalana i d’una no catalana.
  3. (despectiu) Espanyol castellanoparlant resident a Catalunya, especialment no adaptat lingüísticament al català.

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: xar·ne·go (3)
  • Heterograma de 7 lletres (aegnorx)

Vegeu també

[modifica]