xarlatà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʃər.ɫəˈta/, occidental /t͡ʃaɾ.ɫaˈta/
• Rimes: -a
• Etimologia: De l'italià ciarlatano ‎(«fanfarró»), segle XIX, segurament d'un encreuament entre ciarlatore ‎(«que xerra molt») i cerretano ‎(«venedor ambulant, metge fraudulent»). Literalment, cerretano vol dir «natural de Cerreto», de Cerreto di Spoleto, poble de la regió d'Úmbria coneguda per aquest tipus de persones.

Nom

xarlatà m. ‎(plural xarlatans, femení xarlatana)

1. Persona que ofereix remeis i articles diversos lloant llurs avantatges, preu excepcional, etc.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: charlatán ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: xar·la·tà (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot