xarlatà
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /ʃər.ɫəˈta/, occidental /t͡ʃaɾ.ɫaˈta/
- Rimes: -a
- Etimologia: De l'italià ciarlatano («fanfarró»), segle XIX, segurament d'un encreuament entre ciarlatore («que xerra molt») i cerretano («venedor ambulant, metge fraudulent»). Literalment, cerretano vol dir «natural de Cerreto», de Cerreto di Spoleto, poble de la regió d'Úmbria coneguda per aquest tipus de persones.
Nom[modifica]
xarlatà m. (plural xarlatans, femení xarlatana)
- Persona que ofereix remeis i articles diversos lloant llurs avantatges, preu excepcional, etc.
Traduccions[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: xar·la·tà (3)