Vés al contingut

xarlatà

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ʃər.ɫəˈta/, occidental /t͡ʃaɾ.ɫaˈta/
  • Rimes: -a
  • Etimologia: De l'italià ciarlatano ‎(«fanfarró»), segle XIX, segurament d'un encreuament entre ciarlatore ‎(«que xerra molt») i cerretano ‎(«venedor ambulant, metge fraudulent»). Literalment, cerretano vol dir «natural de Cerreto», de Cerreto di Spoleto, poble de la regió d'Úmbria coneguda per aquest tipus de persones.

xarlatà m. ‎(plural xarlatans, femení xarlatana)

  1. Persona que ofereix remeis i articles diversos lloant llurs avantatges, preu excepcional, etc.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: xar·la·tà (3)

Vegeu també

[modifica]