xarlatà

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Dou, Gerard - The Quack - 1652.jpg
  • Pronúncia: oriental /ʃər.ɫəˈta/, occidental /t͡ʃaɾ.aˈta/
  • Rimes: -a
  • Etimologia: De l'italià ciarlatano ‎(«fanfarró»), segle XIX, segurament d'un encreuament entre ciarlatore ‎(«que xerra molt») i cerretano ‎(«venedor ambulant, metge fraudulent»). Literalment, cerretano vol dir «natural de Cerreto», de Cerreto di Spoleto, poble de la regió d'Úmbria coneguda per aquest tipus de persones.

Nom[modifica]

xar·la·tà m. ‎(plural xarlatans, femení xarlatana)

  1. Persona que ofereix remeis i articles diversos lloant llurs avantatges, preu excepcional, etc.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]