xanca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʃaŋ.kə/, occidental /ˈt͡ʃaŋ.ka/
• Rimes: -aŋka
• Etimologia: Del llatí tzanga ‎(‘bóta alta’), segle XVI.

Nom

xanca f. ‎(plural xanques)

1. Bastó alt en que s'assegura i lliga el peu per a passar sobre l'aigua sense mullar-se.
2. (Aragó) crossa

Traduccions

Traduccions

• Castellà: zanco ^(es)
• Francès: échase ^(fr)
• Italià: trampoli ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: xan·ca (2)
• Anagrama: canxa

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC