voveo

Llatí

• Pronúncia: /ˈwɔ.wɛ.oː/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea h₁wogʷʰ-, present també en el terme grec εὔχομαι ‎(eúkhomai) o en el sànscrit वाघत् ‎(vāghat).

Verb

voveō ‎(1a present^?), vovēs ‎(2a present), vovēre ‎(infinitiu), vōvī ‎(perfet), vōtum ‎(supí)

1. prometre, jo prometo
2. voler, jo vull

Derivats

• dēvoveō
• vōtum
• vōtus