volantí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bu.ɫənˈti/
	balear /vo.ɫənˈti/, /vu.ɫənˈti/
Occidental:	nord-occidental /bo.ɫanˈti/
	valencià /vo.ɫanˈti/, /bo.ɫanˈti/

• Rimes: -i
• Etimologia:

[1] De volar, segle XV.

[2] Del castellà volantín, de l’italià burattino ‎(«putxinel·li»).

Nom

volantí m. ‎(plural volantins)

1. Ormeig de pesca consistent en un cordill amb diversos hams en un escandall i que és estirat des d’una barca.

Traduccions

Ormeig de pesar

• Castellà: volantín ^(es)

Nom

volantí m. ‎(plural volantins)

1. (valencià, tortosí) Salt que fa un volantiner.
2. (valencià, tortosí) tombarella.

Miscel·lània

• Síl·labes: vo·lan·tí (3)
• Heterograma de 7 lletres (ailnotv)
• Anagrames: olivant, violant

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC