voga

Potser volíeu: vogà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɔ.ɣə/, balear /ˈvɔ.ɣə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɔ.ɣa/
	valencià /ˈvɔ.ɣa/, /ˈbɔ.ɣɔ/

• Rimes: -ɔɡa
• Homòfon: boga
• Etimologia: Del verb vogar. Moda: del francès vogue per l’expressió voguer à pleines voiles ‎(«navegar a tota vela»), segle XIV.

Nom

voga f. ‎(plural vogues)

1. Acció de vogar.
2. Moda, acceptació general.
3. (peixos) Forma alternativa de boga.

Compostos i expressions

• estar en voga

Traduccions

Vogar

• Castellà: boga ^(es)

Moda

• Anglès: vogue ^(en)
• Castellà: boga ^(es)
• Francès: vogue ^(fr)

Verb

voga

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de vogar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb vogar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vo·ga (2)
• Anagrames: vago, vagó

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• voga. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.