vituperi
Potser volíeu: vituperí
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /bi.tuˈpɛ.ɾi/, balear /vi.tuˈpɛ.ɾi/ Occidental: nord-occidental /bi.tuˈpɛ.ɾi/ valencià /vi.tuˈpɛ.ɾi/, /bi.tuˈpɛ.ɾi/
- Rimes: -ɛɾi
- Etimologia: Del llatí vituperium, de vituperō («blasmar»), segle XIV. Doblet de jutipiri i de putiferi.
Nom
[modifica]vituperi m. (plural vituperis)
Verb
[modifica]vituperi
- (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vituperar.
- Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vituperar.
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vituperar.
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vituperar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: vi·tu·pe·ri (4)
Vegeu també
[modifica]Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Doblets en català
- Substantius masculins en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 4 síl·labes