vitamina

Potser volíeu: vitaminà

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /bi.təˈmi.nə/, balear /vi.təˈmi.nə/

Occidental: nord-occidental /bi.taˈmi.na/, valencià /vi.taˈmi.na/, /bi.taˈmi.na/

• Rimes: -ina

Àudio: català central

(fitxer)

• Etimologia: De l'anglès vitamine, segle XX.
• Anagrames: imantavi, intimava

Nom

vi·ta·mi·na f. ‎(plural vitamines)

1. Substància d’un grup de compostos orgànics necessària en petites quantitats com a nutrient metabòlic dels organismes.

Traduccions

Traduccions: vitamina

• Albanès: vitaminë ^(sq) f.
• Alemany: Vitamin ^(de) n.
• Anglès: vitamin ^(en)
• Àrab: فِيتَامِين‎ ^(ar) m.
• Armeni: վիտամին ^(hy) ‎(vitamín)
• Búlgar: витами́н ^(bg) m.
• Castellà: vitamina ^(es) f.
• Coreà: 비타민 ^(ko)
• Danès: vitamin ^(da) n.
• Eslovac: vitamín ^(sk) m.
• Eslovè: vitamin ^(sl) m.
• Estonià: vitamiin ^(et)
• Feroès: vitamin ^(fo) f.
• Finès: vitamiini ^(fi)
• Francès: vitamine ^(fr) f.
• Gallec: vitamina ^(gl) f.
• Georgià: ვიტამინი ^(ka) ‎(vitàmini)
• Grec: βιταμίνη ^(el) f. ‎(vitamini)
• Hebreu: וִיטָמִין‎ ^(he) m.
• Hindi: विटामिन ^(hi) m.
• Hongarès: vitamin ^(hu)
• Indonesi: vitamin ^(id)
• Irlandès: vitimín ^(ga) m.
• Islandès: vítamín ^(is) m.
• Italià: vitamina ^(it) f.
• Japonès: ビタミン ^(ja)

• Jiddisch: וויטאַמין‎ ^(yi)
• Kazakh: дәрумен ^(kk) ‎(därwmen/darumen)
• Kirguís: витамин ^(ky) ‎(vitamin)
• Letó: vitamīns ^(lv) m.
• Lituà: vitaminas ^(lt) m.
• Maori: huaora ^(mi)
• Mongol: витамин ^(mn)
• Neerlandès: vitamine ^(nl)
• Noruec: vitamin ^(no) n.
• Persa: ویتامین‎ ^(fa)
• Polonès: witamina ^(pl) f.
• Portuguès: vitamina ^(pt) f.
• Romanès: vitamină ^(ro) f.
• Rus: витами́н ^(ru) m. ‎(vitamín)
• Serbocroat: витамин ^(sh), vitamin ^(sh) m.
• Suahili: vitamini ^(sw)
• Suec: vitamin ^(sv) c.
• Tadjik: витамин ^(tg)
• Tagal: bitamina ^(tl)
• Tai: วิตามิน ^(th)
• Txec: vitamín ^(cs) m.
• Ucraïnès: вітамі́н ^(uk) m. ‎(vitamín)
• Urdú: وٹامن‎ ^(ur) m.
• Uzbek: vitamin ^(uz)
• Vietnamita: vi ta min ^(vi)
• Xinès: 維生素 ^(zh) ‎(维生素, wéishēngsù)

Verb

vi·ta·mi·na

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de vitaminar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb vitaminar

Vegeu també

• Vitamina a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC