vitaminàrem

Potser volíeu: vitaminarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bi.tə.miˈna.ɾəm/, balear /vi.tə.miˈna.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /bi.ta.miˈna.ɾem/
	valencià /vi.ta.miˈna.ɾem/, /bi.ta.miˈna.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

vitaminàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de vitaminar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb vitaminar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·ta·mi·nà·rem (5)