vitalici

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bi.təˈɫi.si/, balear /vi.təˈɫi.si/
Occidental:	nord-occidental /bi.taˈɫi.si/
	valencià /vi.taˈɫi.si/, /bi.taˈɫi.si/

• Rimes: -isi
• Etimologia: Del llatí vitalitium, segle XIX.

Adjectiu

vitalici m. ‎(femení vitalícia, plural masculí vitalicis, plural femení vitalícies)

1. Dit d'un càrrec assignat a una persona fins a la seva mort.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: vitalicio ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·ta·li·ci (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB