violoncel

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /bi.u.ɫunˈsɛɫ/, balear /vi.u.ɫunˈsɛɫ/, /vi.o.ɫonˈsɛɫ/

Occidental: /bi.o.lonˈsɛɫ/, /vi.o.lonˈsɛɫ/

• Rimes: -ɛl
• Etimologia: De l'italià violoncello.

Nom

vi·o·lon·cel m. ‎(plural violoncels)

1. Instrument cordòfon de la família del violí, que sona una octava més greu que aquest i es toca assegut tenint-lo en posició vertical entre els genolls.

Traduccions

Traduccions: violoncel

• Alemany: Violoncello ^(de) n., Cello ^(de) n.
• Anglès: cello ^(en), violoncello ^(en)
• Castellà: violoncelo ^(es), violonchelo ^(es)
• Eslovac: violončelo ^(sk) n.
• Esperanto: violonĉelo ^(eo)

• Francès: violoncelle ^(fr)
• Italià: violoncello ^(it)
• Polonès: wiolonczela ^(pl) f.
• Portuguès: violoncelo ^(pt) m.
• Rus: виолонче́ль ^(ru) f. ‎(violontxel)

Vegeu també

• Violoncel a la Viquipèdia
• violoncel. Instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.