vintè

De Viccionari
Potser volíeu: vinté


Català
[modifica]

Oriental:  central /binˈtɛ/, balear /vinˈtə/
Occidental:  /binˈte/
  • Rimes:
  • Etimologia: Derivat de vint amb el sufix .

Numeral[modifica]

 <  19è 20è   > 21è
Cardinal:
Ordinal:
Col·lectiu:
Prefix:
vint
vintè
vintena
icosa-
Viccionari:Llista de nombres en català

vintè m. ‎(femení vintena, plural masculí vintens, plural femení vintenes)

  1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició vint.
  2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit vint parts iguals.

Notes d'ús[modifica]

  • Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
  • L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí: segle xix (dinou).

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

vintè m. ‎(plural vintens)

  1. Una de les vint parts iguals en que es divideix un tot
    un vintè es representa 1/20

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]