vintè

Potser volíeu: vinté

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /binˈtɛ/, balear /vinˈtə/

Occidental: /binˈte/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Derivat de vint amb el sufix -è.

Numeral

<  19è	20è		> 21è
Cardinal: Ordinal: Col·lectiu: Prefix:		vint vintè vintena icosa-
Viccionari:Llista de nombres en català

vintè m. ‎(femení vintena, plural masculí vintens, plural femení vintenes)

1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició vint.
2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit vint parts iguals.

Notes d'ús

• Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
• L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí: segle xix (dinou).

Sinònims

• vinté, en valencià
• vigèsim

Traduccions

Traduccions

• Anglès: twentieth ^(en)
• Castellà: vigésimo ^(es)
• Esperanto: dudeka ^(eo)
• Francès: vingtième ^(fr)

• Gallec: vixésimo ^(gl)
• Italià: ventesimo ^(it)
• Occità: vinten ^(oc), vintau ^(oc)
• Portuguès: vigésimo ^(pt)

Nom

vintè m. ‎(plural vintens)

1. Una de les vint parts iguals en que es divideix un tot

   un vintè es representa 1/20

Miscel·lània

• Síl·labes: vin·tè (2)
• Anagrames: envit, venti, ventí, vetin

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot