vinagrera

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /bi.nəˈɣɾe.ɾə/, balear /vi.nəˈɣɾe.ɾə/
Occidental: nord-occidental /bi.naˈɣɾe.ɾa/, valencià /vi.naˈɣɾe.ɾa/, /bi.naˈɣɾe.ɾa/

Nom[modifica]

vi·na·gre·ra f. ‎(plural vinagreres)

  1. Recipient o setrill per a contenir i servir el vinagre. Acostuma a tenir una ansa i dos brocs: un gruixut per omplir-lo i un prim per amanir. El broc gros acostuma a anar protegit amb un tap de suro amb un petit trau o canaló per deixar passar l'aire; així s'evita la formació del buit en el moment de servir.
  2. Dona que ven vinagre.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \bi.naˈɣɾe.ɾa\
Americà: alt /bi.naˈɡɾe.ɾa/, baix \bi.naˈɣɾe.ɾa\

Nom[modifica]

vi·na·gre·ra f. ‎(plural vinagreras)

  1. vinagrera (recipient amb vinagre).
  2. vinagrera (venedora de vinagre).
  3. (Alnus glutinosa[1]) vern.

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vinagrera
  1. Font Quer, Pío. «47. ALISO». A: Plantas medicinales - El Dioscórides renovado, 2002 (en castellà). Barcelona: Península, 1999, 100-101. ISBN 8483072422.