viltingueres

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biɫ.tiŋˈɡe.ɾəs/, balear /viɫ.tiŋˈɡe.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /biɫ.tiŋˈɡe.ɾes/
	valencià /viɫ.tiŋˈɡe.ɾes/, /biɫ.tiŋˈɡe.ɾes/

• Rimes: -eɾes

Verb

viltingueres

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de viltenir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb viltenir.

Miscel·lània

• Síl·labes: vil·tin·gue·res (4)