viltinga

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biɫˈtiŋ.ɡə/, balear /viɫˈtiŋ.ɡə/
Occidental:	nord-occidental /biɫˈtiŋ.ɡa/
	valencià /viɫˈtiŋ.ɡa/, /biɫˈtiŋ.ɡa/

• Rimes: -iŋɡa

Verb

viltinga

1. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb viltenir
2. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb viltenir
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb viltenir

Miscel·lània

• Síl·labes: vil·tin·ga (3)
• Anagrama: vigilant