vijares

Català antic

• Etimologia: Del llatí videātur, tercera persona del subjuntiu passiu de videō ‎(«semblar»), per l’expressió usada per Ciceró mihi esse videatur ‎(«a mi em sembla, sóc del parer, al meu parer»), cognat de l’occità vejaire.

Nom

vijares m. ‎(plural vijares)

1. parer

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo