vidu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbi.ðu/, balear /ˈvi.ðu/
Occidental:	nord-occidental /ˈbi.ðu/
	valencià /ˈvi.ðu/, /ˈbi.ðu/

• Etimologia: Del català antic vidu, de viduu, semicultisme del llatí viduum, segle XV. Caigut en desús, es va recuperar literàriament al segle XIX substituint el popular viudo per falsa percepció de castellanisme.

Adjectiu

vidu m. ‎(femení vídua, plural masculí vidus, plural femení vídues)

1. Que el seu cònjuge ha mort.

Variants

• viudo

Compostos i expressions

• línia vídua

Relacionats

• vidual
• viduatge
• viduïtat

Traduccions

Que el seu còjuge ha mort

• Anglès: widowed ^(en)
• Castellà: viudo ^(es)
• Francès: veuf ^(fr)
• Italià: vedovo ^(it)

Nom

vidu m. ‎(plural vidus, femení vídua)

1. Persona amb el cònjuge mort.

Traduccions

Persona (vegeu també vídua)

• Anglès: widower ^(en)
• Castellà: viudo ^(es) m.
• Francès: veuf ^(fr) m.
• Italià: vedovo ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·du (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB