victòria

Potser volíeu: victoria, Victoria, victorià, Victòria

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bikˈtɔ.ɾi.ə/^ⓘ, balear /vikˈtɔ.ɾi.ə/

Occidental: nord-occidental /bikˈtɔ.ɾi.a/, valencià /vikˈtɔ.ɾi.a/, /bikˈtɔ.ɾi.a/

• Rimes: -ɔɾia
• Etimologia: [1] Del llatí victoria, segle XIII. [2] De la reina Victòria del Regne Unit.

Nom

victòria f. ‎(plural victòries)

1. Fet de vèncer o triomfar en una batalla o competició o bé contra un antagonista o adversari.

   La victòria de l'equip visitant en el partit de la copa

   La victòria de l'estat contra el crim organitzat

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Sieg ^(de) m.
• Anglès: victory ^(en), win ^(en)
• Castellà: victoria ^(es)
• Coreà: 승리 ^(ko) ‎(seungni)
• Eslovac: víťazstvo ^(sk) n.
• Esperanto: venko ^(eo)
• Francès: victoire ^(fr)
• Friülà: vitorie ^(fur) f.
• Gallec: victoria ^(gl) f.
• Grec: νίκη ^(el) f. ‎(niki)
• Hongarès: győzelem ^(hu)
• Islandès: sigur ^(is) m.

• Italià: vittoria ^(it) f.
• Japonès: 勝利 ^(ja)
• Llatí: victoria ^(la) f.
• Occità: victòria ^(oc) f.
• Polonès: zwycięstwo ^(pl) n.
• Portuguès: vitória ^(pt) f.
• Romanès: victorie ^(ro) f.
• Rus: побе́да ^(ru) f. ‎(pobeda)
• Suec: seger ^(sv) c.
• Turc: zafer ^(tr)
• Xinès: 勝利 ^(zh) ‎(胜利, shènglì)

Compostos i expressions

• victòria pírrica

Nom

victòria f. ‎(plural victòries)

1. Carruatge de quatre rodes descobert amb capota.

Miscel·lània

• Síl·labes: vic·tò·ri·a (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC