viaticar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bi.ə.tiˈka/, balear /vi.ə.tiˈka/
Occidental:	nord-occidental /bi.a.tiˈka/
	valencià /vi.a.tiˈkaɾ/, /bi.a.tiˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: viaticà
• Etimologia: De viàtic, segle XIX.

Verb

viaticar trans.

1. Administrar el viàtic al malalt.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	viaticar			haver viaticat
gerundi	viaticant			havent viaticat
participi	viaticat, viaticada, viaticats, viaticades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	viatico	viatiques	viatica	viatiquem	viatiqueu	viatiquen
	viatique						val
	viatiqui						sept
	viatic			viaticam	viaticau		bal
imperfet	viaticava	viaticaves	viaticava	viaticàvem	viaticàveu	viaticaven
passat simple	viatiquí	viaticares	viaticà	viaticàrem	viaticàreu	viaticaren
futur	viaticaré	viaticaràs	viaticarà	viaticarem	viaticareu	viaticaran
condicional	viaticaria	viaticaries	viaticaria	viaticaríem	viaticaríeu	viaticarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	viatiqui	viatiquis	viatiqui	viatiquem	viatiqueu	viatiquin
	viatique	viatiques	viatique			viatiquen	occ, bal
imperfet	viatiqués	viatiquessis	viatiqués	viatiquéssim	viatiquéssiu	viatiquessin
		viatiquesses		viatiquéssem	viatiquésseu	viatiquessen
	viaticàs	viaticassis	viaticàs	viaticàssim	viaticàssiu	viaticassin	bal
		viaticasses		viaticàssem	viaticàsseu	viaticassen	val, bal (1)
	viaticara	viaticares	viaticara	viaticàrem	viaticàreu	viaticaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	viatica	viatiqui	viatiquem	viatiqueu	viatiquin
	–				viaticau		bal
	–		viatique			viatiquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... viaticat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... viaticar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... viaticat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... viaticat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... viaticat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... viaticat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... viaticar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... viaticat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... viaticat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... viaticat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: viatico, viatica, viatiquem

Traduccions

Traduccions

• Castellà: comulgar ^(es), viaticar ^(es)
• Llatí: communionem administrare

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·a·ti·car (4)
• Anagrames: citariva, vicariat

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /bja.tiˈkaɾ/

Americà: alt /bja.t(i)ˈkaɾ/, baix /bja.tiˈkaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí viaticum (viàtic)

Verb

viaticar ‎(present viatico, passat viatiqué, futur viaticaré)

1. viaticar

Miscel·lània

• Síl·labes: via·ti·car (3)