viaticàreu

Potser volíeu: viaticareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bi.ə.tiˈka.ɾəw/, balear /vi.ə.tiˈka.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /bi.a.tiˈka.ɾew/
	valencià /vi.a.tiˈka.ɾew/, /bi.a.tiˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

viaticàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de viaticar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb viaticar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·a·ti·cà·reu (5)
• Anagrama: activaríeu