vianant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bi.əˈnan/, balear /vi.əˈnant/, /vi.əˈnan/

Occidental: nord-occidental /bi.aˈnan/, valencià /vi.aˈnant/, /bi.aˈnan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del català medieval viandant, del llatí viante(m), acusatiu de viāns, participi de viō, segle XIX.
• Anagrama: avinant

Nom

vi·a·nant m. f. ‎(plural vianants)

1. Persona que fa camí per una via, que transita pels carrers.

Compostos i expressions

• pas de vianants

Traduccions

Traduccions: vianant

• Alemany: Fußgänger ^(de) m.
• Anglès: pedestrian ^(en)
• Castellà: peatón ^(es) m.
• Eslovac: peší ^(sk) m., chodec ^(sk) m.
• Francès: piéton ^(fr) m.

• Italià: pedone ^(it) m.
• Polonès: pieszy ^(pl) m.
• Portuguès: peão ^(pt) m., pedestre ^(pt) m.
• Romanès: pieton ^(ro) m.
• Rus: пешехо́д ^(ru) m. ‎(peixekhod)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB