vetllador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəʎ.ʎəˈðo/, balear /vəɫ.ɫəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /beʎ.ʎaˈðo/
	valencià /veɫ.ɫaˈðoɾ/, /beɫ.ɫaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De vetllar i el sufix -dor, segle XV.

Adjectiu

vetllador m. ‎(femení vetlladora, plural masculí vetlladors, plural femení vetlladores)

1. Que vetlla, especialment malalts.

Variants

• vetlador

Traduccions

Que vetlla

• Castellà: velador ^(es)

Nom

vetllador m. ‎(plural vetlladors, femení vetlladora)

1. Persona que vetlla.

Variants

• vetlador

Sinònims

• vetllaire

Traduccions

Persona que vetlla

• Castellà: velador ^(es) m.
• Francès: veilleur ^(fr) m.

Nom

vetllador m. ‎(plural vetlladors)

1. Tauleta de suport d’un llum durant la vetlla.
2. Tauleta amb un llum usada pels artesans per a treballar de nit.
3. Tauleta rodona d’un sol peu amb tres branques a la base.

Traduccions

Tauleta de suport

• Anglès: nightlight ^(en), nightstand ^(en)
• Castellà: velador ^(es) m.
• Francès: guéridon ^(fr) m.
• Italià: tavolino ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: vet·lla·dor (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB