vetara

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: vetarà


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ve·ta·ra

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb vetar
  2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb vetar


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

vetara

  1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de vetar
  2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de vetar