vertader

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bər.təˈðe/, balear /vəɾ.təˈðe/

Occidental: nord-occidental /ber.taˈðe/, valencià /beɾ.taˈðeɾ/, /veɾ.taˈðeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Derivat del llatí veritas, segle XIII.

Adjectiu

ver·ta·der m. ‎(femení vertadera, plural masculí vertaders, plural femení vertaderes)

1. (lògica) Que la conclusió d'un raonament deriva de les premisses.
2. Que allò que s'afirma és cert.

Antònims

• fals, enganyós

Sinònims

• veritable, autèntic, real

Traduccions

Traduccions: vertader

• Anglès: true ^(en)
• Castellà: verdadero ^(es)

• Francès: vrai ^(fr)
• Italià: vero ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC