verolós

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.ɾuˈɫos/
	balear /və.ɾoˈɫos/, /və.ɾuˈɫos/
Occidental:	nord-occidental /be.ɾoˈɫos/
	valencià /ve.ɾoˈɫos/, /be.ɾoˈɫos/

• Rimes: -os
• Etimologia: De verol i el sufix -ós, segle XIX. [2] De verola.

Adjectiu

verolós m. ‎(femení verolosa, plural masculí verolosos, plural femení veroloses)

1. De la fruita, que comença a madurar, a verolar.

Relacionats

• verós

Traduccions

Que comença a verolar

• Castellà: enverado ^(es)

Adjectiu

verolós m. ‎(femení verolosa, plural masculí verolosos, plural femení veroloses)

1. Que té senyals provocats per haver tingut la verola.
2. Que té la verola.

Sinònims

• (té senyals) pigotós
• (té verola) variolós

Traduccions

Que té senyals de verola

• Castellà: virolento ^(es)

 Que té la verola — vegeu variolós

Nom

verolós m. ‎(plural verolosos, femení verolosa)

1. Amb senyals de verola
2. variolós

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ro·lós (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC