vermellejar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /bər.mə.ʎəˈʒa/
balear /vəɾ.mə.jəˈd͡ʒa/, /vər.mə.jəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /ber.me.ʎeˈʒa/
valencià /veɾ.me.ʎeˈd͡ʒaɾ/, /beɾ.me.ʎeˈd͡ʒaɾ/

Verb[modifica]

vermellejar intr.

  1. Tirar a vermell.
    «Els vermells són rabiosos, / vermellegen com la sang / al costat d’uns groc agònics, / grocs del Greco, esperitats.» (Carles Salvador, Cant i encant de Benassal (pàg. 5), 1945)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: vermellejo, vermelleja, vermellegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ver·me·lle·jar (4)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3