verinen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bəˈɾi.nən/, balear /vəˈɾi.nən/

Occidental: nord-occidental /beˈɾi.nen/, valencià /veˈɾi.nen/, /beˈɾi.nen/

• Rimes: -inen

Verb

verinen

1. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de verinar
2. (occidental, balear) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb verinar
3. (occidental, balear) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb verinar

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ri·nen (3)
• Anagrames: enervin, enverin, innerve, venerin

Català antic

Verb

verinen

1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present d'indicatiu de verinar
2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present de subjuntiu de verinar
3. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperatiu de verinar