vengui

De Viccionari
Potser volíeu: venguí, véngui


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈbɛŋ.ɡi/
balear /ˈvəŋ.ɡi/, /ˈvɛŋ.ɡi/
Occidental:  nord-occidental /ˈbeŋ.ɡi/
valencià /ˈveŋ.ɡi/, /ˈbeŋ.ɡi/

Verb[modifica]

vengui ‎(infinitiu vendre)

  1. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vendre
  2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vendre
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vendre

vengui ‎(infinitiu venir)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de véngui

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ven·gui (2)
  • Heterograma de 6 lletres (eginuv)
  • Anagrama: vingué