venerar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.nəˈɾa/, balear /və.nəˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /be.neˈɾa/
	valencià /ve.neˈɾaɾ/, /be.neˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: venerà
• Etimologia: Del llatí venerārī, segle XV.

Verb

venerar trans.

1. Retre culte a Déu, als sant o a les coses sagrades.
2. Reverenciar, honorar amb respecte i estima.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	venerar			haver venerat
gerundi	venerant			havent venerat
participi	venerat, venerada, venerats, venerades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	venero	veneres	venera	venerem	venereu	veneren
	venere						val
	veneri						sept
	vener				venerau		bal, alg
				veneram			bal
imperfet	venerava	veneraves	venerava	veneràvem	veneràveu	veneraven
passat simple	venerí	venerares	venerà	veneràrem	veneràreu	veneraren
futur	veneraré	veneraràs	venerarà	venerarem	venerareu	veneraran
condicional	veneraria	veneraries	veneraria	veneraríem	veneraríeu	venerarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	veneri	veneris	veneri	venerem	venereu	venerin
	venere	veneres	venere			veneren	occ, bal
imperfet	venerés	veneressis	venerés	veneréssim	veneréssiu	veneressin
		veneresses		veneréssem	venerésseu	veneressen
	veneràs	venerassis	veneràs	veneràssim	veneràssiu	venerassin	bal
		venerasses		veneràssem	veneràsseu	venerassen	val, bal (1)
	venerara	venerares	venerara	veneràrem	veneràreu	veneraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	venera	veneri	venerem	venereu	venerin
	–				venerau		bal, alg
	–		venere			veneren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	venerariva	venerarives	venerariva	venerarívem	veneraríveu	venerariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	veneressi		veneressi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... venerat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... venerar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... venerat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... venerat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... venerat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... venerat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... venerar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... venerat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... venerat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... venerat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: venero, venera, venerem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: venerate ^(en)
• Castellà: venerar ^(es)
• Francès: vénérer ^(fr)
• Gallec: venerar ^(gl)
• Italià: venerare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ne·rar (3)
• Anagrames: enervar, enverar, erraven, Vernera

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3