venda
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i): (vendre)
- Oriental: central /ˈbɛn.də/, balear /ˈvən.də/, /ˈvɛn.də/
- Occidental: nord-occidental /ˈben.da/, valencià /ˈven.da/, /ˈben.da/
- Pronúncia(i): (vénda)
- Oriental: central /ˈben.də/, balear /ˈven.də/
- Occidental: nord-occidental /ˈben.da/, valencià /ˈven.da/, /ˈben.da/
Nom[modifica]
venda f. (plural vendes)
- Acció i resultat de vendre, traspàs d'una propietat a un altra persona a canvi de diners.
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
|
Falsos amics[modifica]
- Castellà: venda («bena»)
Nom[modifica]
venda f. (plural vendes)
- (ortografia del 2016) forma alternativa de vénda
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /ˈben.da/, meridional \ˈbeŋ.da\
- Americà: alt /ˈben.da/, baix \ˈbeŋ.da\, austral /ˈben.da/
- Rimes: -enda
- Etimologia: Del germànic *bĭnda.
Nom[modifica]
venda f. (plural vendas)
Verb[modifica]
venda
- tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb vendar
- segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb vendar
Variants[modifica]
- [2]: (voseo) vendá
Verb[modifica]
venda
- tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb vender
- tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb vender
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre venda