Vés al contingut

venda

De Viccionari
Potser volíeu: vénda

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (vendre)
Oriental: central /ˈbɛn.də/
balear /ˈvən.də/, /ˈvɛn.də/
Occidental: nord-occidental /ˈben.da/
valencià /ˈven.da/, /ˈben.da/
  • Pronúncia(i): (vénda)
Oriental: central /ˈben.də/, balear /ˈven.də/
Occidental: nord-occidental /ˈben.da/
valencià /ˈven.da/, /ˈben.da/
  • Rimes: -enda
  • Etimologia: [1] Del llatí vēndĭta, participi de vēndere, segle XIII.
  • Etimologia: [2] Del llatí vulgar *vicenda, del clàssic vicēs («tanda, alternança»), per l’organització de torns de vigilància i de treballs agrícoles.

venda f. (plural vendes)

  1. Acció i resultat de vendre, traspàs d'una propietat a una altra persona a canvi de diners.

Traduccions

[modifica]

Falsos amics

[modifica]
  • Castellà: venda («bena»)

venda f. (plural vendes)

  1. (antic, gironí) torn
  2. Divisió territorial rural dels antics quartons i actuals parròquies d'Eivissa i Formentera.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /ˈben.da/, meridional \ˈbeŋ.da\
Americà: alt /ˈben.da/, baix \ˈbeŋ.da\, austral /ˈben.da/
  • Rimes: -enda
  • Etimologia: Del germànic *bĭnda.

venda f. (plural vendas)

  1. bena

Verb

[modifica]

venda

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb vendar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb vendar

Variants

[modifica]

Verb

[modifica]

venda

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb vender
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb vender

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre venda