vedell

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /bəˈðeʎ/, balear /vəˈðeʎ/

Occidental: /beˈðeʎ/, /veˈðeʎ/

• Rimes: -eʎ
• Etimologia: Del llatí vitellus, segle XIII

Nom

ve·dell m. ‎(plural vedells, femení vedella)

1. Bou que té menys d'un any.

Traduccions

Traduccions: vedell

• Alemany: Kalb ^(de) n.
• Anglès: calf ^(en)
• Castellà: ternero ^(es) m., becerro ^(es) m.

• Francès: veau ^(fr) m.
• Italià: vitello ^(it) m.
• Llatí: vitellus ^(la)

Verb

ve·dell

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vedellar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC