vanagloriegi

Potser volíeu: vanagloriegí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.nə.ɣɫu.ɾiˈɛ.ʒi/
	balear /və.nəɡ.ɡɫo.ɾiˈə.ʒi/, /və.nəɡ.ɡɫu.ɾiˈɛ.ʒi/
Occidental:	nord-occidental /ba.na.ɣɫo.ɾiˈe.ʒi/
	valencià /va.na.ɣɫo.ɾiˈe.d͡ʒi/, /ba.na.ɣɫo.ɾiˈe.d͡ʒi/

• Rimes: -ɛʒi

Verb

vanagloriegi

1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vanagloriejar-se
2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vanagloriejar-se
3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vanagloriejar-se
4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vanagloriejar-se

Miscel·lània

• Síl·labes: va·na·glo·ri·e·gi (6)
• Anagrama: vanaglorieig