vanagloria

Potser volíeu: vanaglorià, vanaglòria

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.nə.ɣɫuˈɾi.ə/
	balear /və.nə.ɣɫoˈɾi.ə/, /və.nə.ɣɫuˈɾi.ə/
Occidental:	nord-occidental /ba.na.ɣɫoˈɾi.a/
	valencià /va.na.ɣɫoˈɾi.a/, /ba.na.ɣɫoˈɾi.a/

• Rimes: -ia

Verb

vanagloria

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de vanagloriar-se.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb vanagloriar-se.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ba.naˈɣlo.ɾja\

Americà: alt /ba.naˈɡlo.ɾja/, baix \ba.naˈɣlo.ɾja\

• Rimes: -oɾja

Nom

vanagloria f. ‎(plural vanaglorias)

1. vanaglòria

Miscel·lània

• Síl·labes: va·na·glo·ria (4)