validar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /bə.ɫiˈða/, balear /və.ɫiˈða/
Occidental: nord-occidental /ba.ɫiˈða/, valencià /va.ɫiˈðaɾ/, /ba.ɫiˈðaɾ/
  • Etimologia: Del llatí validare ‎(«enfortir, restablir»), segle XIV.
  • Anagrama: valdria

Verb[modifica]

va·li·dar trans.

  1. Donar per vàlid.
  2. Indicar que té una certa garantia.
  3. Supervisar.
  4. Marcar un document, dada, etc, com a supervisats, especialment en informàtica i també en el context de notaris i administradors.
  5. Confirmar una signatura o identificació.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: valido, valida, validem

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

va·li·dar trans. ‎(present valido, passat validé, futur validaré)

  1. validar