valetudinari

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.ɫə.tu.ðiˈna.ɾi/, balear /və.ɫə.tu.ðiˈna.ɾi/
Occidental:	nord-occidental /ba.ɫe.tu.ðiˈna.ɾi/
	valencià /va.ɫe.tu.ðiˈna.ɾi/, /ba.ɫe.tu.ðiˈna.ɾi/

• Rimes: -aɾi
• Etimologia: Del llatí valetudinarius, segle XIX, de valetudo ‎(‘estat de salut’), de valere ‎(‘ser fort, estar bé’).

Nom

valetudinari m. ‎(femení valetudinària, plural masculí valetudinaris, plural femení valetudinàries)

1. Que té un estat de salut o constitució dèbil.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: va·le·tu·di·na·ri (6)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB