Vés al contingut

valeo

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈwa.lɛ.oː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *wald- ‎(«ser fort»).[1]

Verb

[modifica]

valeō ‎(1a present?), valēs ‎(2a present), valēre ‎(infinitiu), valuī ‎(perfet), valitūrum ‎(supí)

  1. ser fort
    Ex.:confectum annis Micipsam parum animo valuisse , (traducció:«Afectat pels anys, Micipsam no té l'ànim fort.»)
  2. portar-se bé, amb correcció
    Ex.:Valeo, et valui rectius , (traducció:«Jo em porto bé i em portaré millor.»)
  3. estar valorat
    Ex.: apud aliquem multum valere , (traducció:«Estar molt valorat per algú»)
  4. tenir valor guaridor
    Ex.: cimices valent contra serpentium morsus , (traducció:«Els insectes són bons per les picades de serp.»)

Derivats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.1111-1112