vaivé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌbajˈβe/, balear /ˌvajˈve/
Occidental:	nord-occidental /ˌbajˈβe/
	valencià /ˌvajˈve/, /ˌbajˈβe/

• Rimes: -e
• Etimologia: Del castellà vaivén ‎(«cop fort amb empenta»), del portuguès vaivém ‎(«ariet»), de vai ‎(«vés») i vem ‎(«vina»), segle XVI. Percebut com a aglutinació de va, i ‎(«conjunció») i ve és una construcció anòmala de dues formes en present d’indicatiu.

Nom

vaivé m. ‎(plural vaivens)

1. Moviment d'un objecte d'un punt a l'altre.
2. Inestabilitat o inconstància d'una situació.

Derivats

• vaiver

Traduccions

Traduccions

• Anglès: back and forth ^(en)
• Castellà: vaivén ^(es)
• Francès: va-et-vient ^(fr)
• Italià: viavai ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: vai·vé (2)
• Anagrames: avive, veïva

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC