vénda

Potser volíeu: venda

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈben.də/, balear /ˈven.də/

Occidental: nord-occidental /ˈben.da/, valencià /ˈven.da/, /ˈben.da/

• Rimes: -enda
• Etimologia: Del llatí vulgar *vicenda, del clàssic vicēs ‎(«tanda, alternança»), per l’organització de torns de vigilància i de treballs agrícoles.

Nom

vénda f. ‎(plural véndes)

1. (antic, gironí, empordanès) torn
2. Divisió territorial rural dels antics quartons i actuals parròquies d'Eivissa i Formentera.

Variants

• venda (ortografia del 2016)

  L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Miscel·lània

• Síl·labes: vén·da (2)
• Anagrames: advén, daven

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC1, GDLC, EEiF