usurpar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /u.zurˈpa/
Occidental: nord-occidental /u.zurˈpa/, valencià /u.zuɾˈpaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: usurpà
  • Etimologia: Del llatí usurpare ‎(literalment «arrabassar l’ús»), segle XIV.

Verb[modifica]

usurpar trans.

  1. Apropiar-se de manera il·legítima de coses d’un altre, d’un domini, d’una dignitat, d’un ofici.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: usurpo, usurpa, usurpem

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: u·sur·par (3)
  • Anagrama: supurar

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3