usucapir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/u.zu.kəˈpi/
Occidental:	nord-occidental /u.zu.kaˈpi/
	valencià /u.zu.kaˈpiɾ/, /u.zu.kaˈpi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: usucapí
• Etimologia: Del llatí usucapere ‎(literalment ‘apoderar-se per ús’), segle XIX.

Verb

usucapir trans.

1. Adquirir la possessió d’alguna cosa per haver passat el temps prescrit per llei.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	usucapir			haver usucapit
gerundi	usucapint			havent usucapit
participi	usucapit, usucapida, usucapits, usucapides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	usucapeixo	usucapeixes	usucapeix	usucapim	usucapiu	usucapeixen
	usucapesc						bal
	usucapeixi						sept
	usucapisc	usucapixes	usucapix			usucapixen	occ
	usucapixo						n-occ
imperfet	usucapia	usucapies	usucapia	usucapíem	usucapíeu	usucapien
passat simple	usucapí	usucapires	usucapí	usucapírem	usucapíreu	usucapiren
futur	usucapiré	usucapiràs	usucapirà	usucapirem	usucapireu	usucapiran
condicional	usucapiria	usucapiries	usucapiria	usucapiríem	usucapiríeu	usucapirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	usucapeixi	usucapeixis	usucapeixi	usucapim	usucapiu	usucapeixin
	usucapisca	usucapisques	usucapisca			usucapisquen	occ
	usucapesqui	usucapesquis	usucapesqui	usucapiguem	usucapigueu	usucapesquin	bal
imperfet	usucapís	usucapissis	usucapís	usucapíssim	usucapíssiu	usucapissin
		usucapisses		usucapíssem	usucapísseu	usucapissen
	usucapira	usucapires	usucapira	usucapírem	usucapíreu	usucapiren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	usucapeix	usucapeixi	usucapim	usucapiu	usucapeixin
	–		usucapesqui	usucapiguem		usucapesquin	bal
	–	usucapix	usucapisca			usucapisquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... usucapit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... usucapir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... usucapit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... usucapit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... usucapit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... usucapit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... usucapir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... usucapit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... usucapit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... usucapit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: usucapeixo, usucapeix, usucapim

Relacionats

• usucapió

Traduccions

Traduccions

• Anglès: usucapt ^(en)
• Castellà: usucapir ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: u·su·ca·pir (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3