urgireu

Potser volíeu: urgíreu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ur.ʒiˈɾɛw/
	balear /uɾ.ʒiˈɾəw/, /ur.ʒiˈɾɛw/
Occidental:	/uɾ.d͡ʒiˈɾew/

• Rimes: -ɛw

Verb

urgireu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del futur de urgir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ur·gi·reu (3)
• Anagrames: rugireu, rugíreu