urgiren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /urˈʒi.ɾən/, occidental /uɾˈd͡ʒi.ɾen/
• Rimes: -iɾen

Verb

urgiren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de urgir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb urgir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ur·gi·ren (3)
• Anagrama: rugiren