ulà

Català

Ulans alemanys (1914)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /uˈɫa/
• Rimes: -a
• Etimologia: De l'alemany Uhlan, del polonès ułan, del turc otomà اوغلان ‎(oğlan).

Nom

ulà m. ‎(plural ulans)

1. Llancer de la cavalleria lleugera. Referit principalment als que vestien a l'estil polonès.
2. Nom dels membres d'algunes unitats de l'exèrcit que, per tradició als orígens de la unitat, conserven aquesta denominació malgrat no muntar a cavall ni estar armats amb llances.

Traduccions

Llancer de cavalleria

• Alemany: Ulan ^(de) m.
• Anglès: uhlan ^(en)
• Castellà: ulano ^(es) m.
• Francès: uhlan ^(fr) m.
• Gallec: ulano ^(gl) m.
• Italià: ulano ^(it) m.
• Polonès: ułan ^(pl) m.
• Portuguès: ulano ^(pt) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·là (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB