turquès

Potser volíeu: turques, turqués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /turˈkɛs/, balear /tuɾˈcəs/, /turˈkɛs/

Occidental: /tuɾˈkes/

• Rimes: -ɛs
• Etimologia: De turc i el sufix -ès.

Adjectiu

turquès m. ‎(femení turquesa, plural masculí turquesos, plural femení turqueses)

1. Propi dels pobles turcs o de les seves llengües.

Sinònims

• turc

Variants

• turqués (valencià)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Turkic ^(en)
• Castellà: túrcico ^(es)

• Francès: turcique ^(fr)

Nom

turquès m. ‎(només en singular)

1. Grup de llengües altaiques parlades a Anatòlia, Àsia central i Sibèria.

Sinònims

• trk (codi ISO)

Hipònims

• turc, tàtar, kazakh, uzbek, àzeri, kirguís, uigur

Miscel·lània

• Síl·labes: tur·quès (2)
• Anagrames: truques, truqués

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC, DCVB