turquès

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /turˈkɛs/, balear /tuɾˈcəs/, /turˈkɛs/

Occidental: /tuɾˈkes/

• Rimes: -ɛs
• Etimologia: De turc i el sufix -ès.

Adjectiu

tur·quès m. ‎(femení turquesa, plural masculí turquesos, plural femení turqueses)

1. Propi dels pobles turcs o de les seves llengües.

Sinònims

• turc

Variants

• turqués (valencià)

Traduccions

Traduccions: turquès

• Anglès: Turkic ^(en)
• Castellà: túrcico ^(es)

• Francès: turcique ^(fr)

Nom

tur·quès m. ‎(només en singular)

1. Grup de llengües altaiques parlades a Anatòlia, Àsia central i Sibèria.

Sinònims

• trk (codi ISO)

Hipònims

• turc, tàtar, kazakh, uzbek, àzeri, kirguís, uigur

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC, DCVB