turbamulta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tur.bəˈmuɫ.tə/, occidental /tuɾ.baˈmuɫ.ta/
• Rimes: -ulta
• Etimologia: Del llatí turba multa ‎(literalment «turba nombrosa»), pel passatge de la Passió de Crist quan és detingut a Getsemaní (Mt 26, 47): venit Iudas cum illo turba multa cum gladiis et lignis ‎(«va arribar Judes acompanyat de molta gent amb espases i garrots»), segle XIX.

Nom

turbamulta f. ‎(plural turbamultes)

1. Gentada tumultuosa, agitada.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: turbamulta ^(es) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: tur·ba·mul·ta (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB