tuituisker

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /duiduit͡sɡeɾ/, /tuituit͡skeɾ/
• Etimologia: Compost pels formants tuitu ‎() i una variant de iskeŕ ‎().

Nom propi

tuituisker • ‎()

1. Antropònim

Vegeu també

• Moncunill Martí, Noemí. Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 85). ISBN 9788492583928.