trumfo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈtɾuɱ.fu/, balear /ˈtɾuɱ.fo/, /ˈtɾuɱ.fu/
Occidental: /ˈtɾuɱ.fo/
  • Etimologia: [1] Forma popular de l'antiga forma triümfo, actualment triomf. [2] Masculinitzat de trumfa.

Nom[modifica]

trum·fo m. ‎(plural trumfos)

  1. Cadascuna de les cartes del pal que domina en un joc.
  2. (vulgarisme) Triomf.
  3. Persona molt hàbil en el seu camp.
  4. Situació complicada.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

trum·fo m. ‎(plural trumfos)

  1. (dialectal) Patata.

Verb[modifica]

trum·fo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trumfar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trumfar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trumfar

Vegeu també[modifica]