trumfa

De Viccionari
Potser volíeu: trumfà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈtɾuɱ.fə/, occidental /ˈtɾuɱ.fa/
  • Etimologia: De trufa.

Nom[modifica]

trumfa f. ‎(plural trumfes)

  1. (septentrional, gironí, andorrà, pallarès, ribagorçà) patata

Derivats[modifica]

Verb[modifica]

trumfa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trumfar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trumfar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: trum·fa (2)
  • Heterograma de 6 lletres (afmrtu)
  • Anagrames: furtam, trufam

Vegeu també[modifica]