trumfa

Potser volíeu: trumfà

Català

• Pronúncia: oriental /ˈtɾuɱ.fə/, occidental /ˈtɾuɱ.fa/
• Etimologia: De trufa.
• Anagrama: trufam

Nom

trum·fa f. ‎(plural trumfes)

1. (septentrional, gironí, andorrà, pallarès) patata

Verb

trum·fa

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trumfar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trumfar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB