truculent

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /tɾu.kuˈɫen/, balear /tɾu.kuˈɫent/, /tɾu.kuˈɫen/
Occidental: nord-occidental /tɾu.kuˈɫen/, valencià /tɾu.kuˈɫent/, /tɾu.kuˈɫen/

Adjectiu[modifica]

tru·cu·lent m. ‎(femení truculenta, plural masculí truculents, plural femení truculentes)

  1. Que actua amb crueltat o salvatgia.
    «En el drama clàssic, el mite d'Èdip no torna a aparèixer fins als primers anys de la nostra era, amb l'Oedipus de Sèneca, que, a més d'un caràcter força truculent, presenta moltes diferències...» [1]
  2. Que resulta desagradable.
    «Doncs jo -diu el pintor- us explicaré un episodi força truculent, un petit incident amb un marxant d'art. Em deia què havia de pintar i què no. Va vendre obres meves a gent sense el meu permís.» [2]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Societat Catalana d'Estudis Clàssics, Moysiké = Música : la música en el món antic i el món antic en la música, 2014
  2. Adam Manyé, Garites deshabitades, 1997


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /tʁy.kyˈlɑ̃/
  • Etimologia: Del llatí truculentus.

Adjectiu[modifica]

truculent m. ‎(femení truculente, plural masculí truculents, plural femení truculentes)

  1. excessiu, exagerat, xaró, desagradable
    «Hélas! je n’osais m’en plaindre, puisque ma fonction lamentable est d’être toujours truculent et de ne jamais rater mon diogénique personnage.» [1]
    Pobre de mi! no gosava queixar-me, puix que la meva lamentable funció era ser sempre excessiu i no perdre mai la meva personalitat de Diògenes.
    «Calvin est aussi ennemi du style désordonné que du style superficiel. Le désordre peut se remarquer de diverses manières. Il peut être d'abord une exagération dans un sens déterminé, et nous avons le style truculent [2]
    Calvin és igualment enemic de l'estil desordenat com del superficial. El desordre es pot remarcar de diverses maneres. Primer es pot tractar d'una exageració en un sentit determinat i llavors ve l'estil xaró.
  2. curiós, pintoresc, especial, grotesc, truculent
    «Je me souviens qu’elle me présenta une fois à un apoplectique et truculent gentleman, couvert d’ordres et de rubans, et sur lui me souffla à l’oreille, sur un mode tragique, les plus abasourdissants détails, qui durent être perçus de chaque personne alors dans le salon.» [3]
    Recordo que ella em presentà una vegada un cavaller apoplèctic i curiós, tot cobert de medalles i cintes i, em xiuxiuejà a l'orella, de manera tràgica, detalls força escabrosos sobre ell, que probablement van ser sentits per tothom en aquell saló.
  3. acolorit, vistós
    «l'autre, son barda sur l'épaule, les chausses lui dégringolant le long des jambes, la tête rejetée en arrière et s'envoyant un jet de sa gourde dans le gosier, a l'allure épaisse et la trogne truculente d'un rustaud des Flandres.»
    [4]
  4. alegre, jovial, viu, picaresc
    «Ces cinq nouvelles poursuivent l'investigation des comportements amoureux et, hormis « La Baronne » et son personnage truculent de prostituée de haut vol, les personnages masculins occupent le devant de la scène narrative dans quatre des cinq contes ajoutés à ceux du Nouveau Décaméron.» [5]
    Aquestes cinc novel·les persegueixen la investigació del comportament amorós i, llevat de La Baronne i el seu personatge picaresc de prostituta d'ambients rics, els personatges masculins ocupen el davant de l'escena narrativa en quatre dels cinc contes que se sumen als del Nou Decameró.

Vegeu també[modifica]

  1. Léon Bloy, Belluaires et porchers, ed.Stock, 1905, p. 265
  2. Léon Wencelius, L’esthétique de Calvin, ed.Les Belles lettres, 1937, p. 355
  3. Oscar Wilde, Le Portrait de Dorian Gray, éditeur Albert Savine, 1895, pàg. 14
  4. Rachel Valentino, La formation de la peinture française: le génie celtique et les influences, ed. G.P. Maisonneuve, 1936, p. 307
  5. Emmanuèle Grandadam, Contes et nouvelles de Maupassant , 2007